Flower

Una poesía de Catulo

 

 

Marcus Valerius Catullus: de él nos han llegado 116 poemas recogidos en el libro “Catulli carmina”. El titulado “Vivamus, mea Lesbia” es el número 5, compuesto en los momentos felices de su amor por Clodia, a quien el poeta llama Lesbia en honor de la poetisa griega Safo, nacida en Lesbos, a la que su culta y sensible amada tanto admiraba.

 

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus,

rumoresque senum severiorum

omnes unius aestimemus assis.

Soles occidere et redire possunt:

nobis, cum semel occidit brevis lux,

nox est perpetua una dormienda.

Da mi basia mille, deinde centum,

dein mille altera, dein secunda centum,

deinde usque altera mille, deinde centum.

Dein, cum milia multa fecerimus,

conturbabimus illa, ne sciamus,

aut nequis malus invidere possit,

cum tantum sciat esse basiorum.
Traducción:

 

Sustantivos de la tercera declinación que aparecen en el texto:

Rumor, rumoris   Sol, solis  
Senex, senis (irreg.)   Lux, lucis  
Assis, assis   Nox, noctis  

 

Latín

Portugués

Castellano

Catalán

Francés

Italiano

Rumano

Lux, lucis

Lumen, luminis

Focus, foci

luz, lumbre, fogo

luz, lumbre,

fuego

llum, foc

Lumiére, feu

Luce, fuoco

lumina

 

 

Singular

Plural

Singular

Plural

Nom

Senex (irregular)

 

Noct-s>nocs>nox

 

Voc

senex

 

 

 

Ac

 

 

 

 

Gen

sen-is

 

noctis

 

Dat

 

 

 

 

Ab

 

 

 

 

 

Análisis y traducción:

Vivamus, Lesbia mea, et amemus et

 

rumores senum dediscamus.

 

 

Soles occidunt et revertunt, sed cum

 

lux hominis semel occidit, nox perpetua

 

advenit.

 

 

Mihi mille basia da.

 

 

 

La cantata “Catulli carmina” está compuesta por Carl Orff (siglo XX) sobre una selección de los poemas de Catulo.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dejar una respuesta